A principis del segle passat els blats antics —com la xeixa i el forment— van deixar de conrear-se a causa de la falta de productivitat i d’aquesta manera els paisatges de camps d’espigues altes i llargues que no deixaven veure l’horitzó van deixar pas a cultius més curts. I així també va ser com es van perdre un munt de sabors i aromes adaptats al territori, propietats més digestives i amb menys intoleràncies i un vocabulari ric, amb paraules tan boniques com ‘bescaula’ o denominacions com ‘pa de mestall’. Una breu explicació de les particularitats de cada pa acompanya la peça, grapada sense grapa, en una cantonada.
