Conta la llegenda que una bèstia tenia els pagesos aterrits. Com dues guspires, els seus ulls vibrants —d’un color grana intens— apareixien en l’absoluta foscor. Robusta, forta com un roure. La tènue llum deixava entreveure els matisos del seu cos en la penombra. Era complexa, reflexiva, però altament seductora. Així és com La Bèstia perdura en el record…