Conta la llegenda que una bèstia tenia els pagesos aterrits. Com dues guspires, els seus ulls vibrants —d’un color grana intens— apareixien en l’absoluta foscor. Robusta, forta com un roure. La tènue llum deixava entreveure els matisos del seu cos en la penombra. Era complexa, reflexiva, però altament seductora. Així és com La Bèstia perdura en el record…
A Senyor Estudi se’ns demana una descripció breu sobre nosaltres mateixos. Davant d’aquesta petició, ens plantegem què volem transmetre en aquest discurs i comencem a pensar què hi podem escriure. Allò de «som un estudi multidisciplinar» ens sembla avorrit i massa típic i decidim que no ho posarem. D’entrada, no ens sembla gaire correcte escriure les nostres qualitats, ja que elogiar-nos a nosaltres mateixos té certs riscos que no volem assumir. Però, com que tampoc som partidaris de la falsa modèstia, acabem acordant que deixarem anar un parell de punts forts subtilment, com aquell qui no vol la cosa. Per exemple, que creiem en la nostra feina i que som enginyosos i resolutius. També ens sembla que hem d’esmentar quins són els nostres objectius i de quina manera treballem. Per tant, ens posem d’acord i decidim que escriurem que som molt perfeccionistes i que no som partidaris del disseny superficial sense sentit. I ja de passada, també direm que ens agrada sorprendre i que som molt polits. Bé, potser això últim queda una mica pedant i no ho hauríem de dir... Ah, i potser també estaria bé que al final diguéssim que ens agrada sentir que formem part dels projectes que dissenyem i que, per a nosaltres, el disseny no només és una proposta o un recurs, sinó una manera d’entendre el món. Però, és clar, si escrivim això quedarem com uns romàntics i uns cursis, així que potser serà millor que acabem la descripció dient que el nostre disseny és, com a mínim, diferent i imprevisible. disseny.
